Ja fa uns dies, vaig anar a veure el Joan de la Rectificadora JS, per veure que hi podíem fer amb la moto. Vaig prendre algunes peces del xassís per veure quina seria la millor opció. En aquell parafang, ja hi havia provat els discos de polir, i aquell mateix matí, en diferents zones vam provar mètodes diferents. En un costat el sorrejat, en un altre, el disc de pues metàl·liques i en un altre costat, el decapant.

Els resultats de les proves van ser satisfactoris. De totes maneres, uns més afectius que d’altres…
El disc de pues metàl·liques treia bé la pintura, però el procés era lent i es necessitava una màquina que treballés a altes revolucions.

El sorrejat funcionava de meravella, però la pintura estava molt ben enganxada i s’hi havia d’insistir una mica amb l’arena. De totes  maneres, l’acabat era molt bo.

I per acabar, el decapant. Ens pocs minuts, la pasta de decapar feia aixecar la pintura completament, i amb l’ajuda d’una rasqueta, només quedaven alguns fils de rovell.

Així que després de buscar la millor solució, entre tots vam optar per complementar el decapat i el sorrejat. El decapant ajudaria a treure la major part de pintura de la xapa i d’aquesta manera, el sorrejat seria més ràpid ja que només s’haurà de fer una passada final.

Doncs bé, ja he encarregat el decapant al pintor, i com que el preu ,que més o menys costarà tot el sorrejat de la moto, és assequible a les meves condicions, aquest serà a partir d’avui, el mètode que faré servir per deixar les peces a punt per portar-les a pintar.

Moltes idees i molt poc temps per assimilar-les, però, sense saber el perquè, em va mig convèncer. Ho tenia que provar. Llàstima que a Igualada no sorrejaven enlloc…

Curiosament, i per aquelles casualitats de la vida, vaig poder contactar amb ell via twitter (@joansolip), una de les moltes xarxes socials on hi sóc present [http://twitter.com/belebele], i em va comentar que ell tenia un taller de rectificats, on també sorrejaven. Perfecte!

Les casualitats no acabaven aquí… Quan em va dir el nom de l’empresa, Rectificadora JS, em vaig quedar una mica estranyat. L’empresa em sonava, però… de què? Ostres! Però si estic escrivint amb un bloc de notes de la seva empresa! Doncs si, es veu que el meu pare l’hi portava sovint peces per arreglar.

Així que no m’ho he pensat més i després d’agafar quatre peces de la moto, l’he anat a veure.

He fet les proves amb peça que va situada a l’estrep de la part del darrere de la moto. Una petita planxa que evita que la roba del acompanyant, s’enganxi a la roda.

En aquestes primeres fotografies, es pot apreciar l’estat en que es troba la xapa i la pintura de la moto. Com veieu, la pintura, en algunes zones s’aixeca en petites làmines, deixant al descobert les zones plenes de rovell. L’avantatge que tenen els discs de polir, és que ho tot.

I aquí teniu el resultat final. La peça queda completament neta de pintura i de rovell. També podeu veure com queda la part que cobreix la cadena.

Al mateix ser a Igualada, ja que hauré de seguir traient pintura amb els discs de polir i molta paciència, he tornat a anar a la ferreteria per comprar un altre disc. Com que el de 320 era massa fi, n’he agafat un altre de 120 que al mateix temps, agafa una mica més de superfície. Com ja us vaig explicar, com més petit és el número, més gran és el gramatge, així que espero que de tant polir no em quedi sense moto!

Després el provaré i ja us explicaré que tal funciona. Suposo que amb aquest nou disc avançaré molt més ràpid la feina i tindré ben aviat totes les peces polides i apunt per portar-les a cal pintor.

Tinc coneixements d’algunes persones de la zona que em podrien pintar la moto, però he vist treballs seus, i els resultats, no m’han acabat de convèncer… Pintar una moto o un vehicle, no és gens fàcil. El tipus de pintura, la forma d’aplicació i evidentment el resultat final, fan que aquesta feina no la pugui fer un qualsevol.

La persona que m’ha vingut al cap al primer moment, i després de descartar un altre pintor local, ha sigut el Pere. Ell es dedica més a la pintura de rodet i pinzell, tot i que molt sovint, també s’ajuda de la pistola. No m’ho he tornar a pensar més, i a l’hora d’esmorzar, l’he anat a veure al bar.

Li he comentat tot el que volia fer i l’estat actual de la moto, i no ha dubtat i un minut en dir que sí. Perfecte! Ja tinc qui em pintarà la Ossa! De totes maneres, ha volgut donar un cop d’ull a les peces, així que li he portat el dipòsit, el parafang i una fotografia de com hauria de quedar la moto. Al mateix temps, he aprofitat per preguntar-li com prefereix que li entregui les peces: polides, amb la pintura antiga,… i s’ha tornat a mirar i remirar les mostres que li he portat. Altre cop, ha tornat ha sortir el tema de polir o sorrejar [llegir entrada] i ha dit que era molta menys feina si trobava un lloc per sorrejar. Ha fet unes trucades i li han comentat que als Rectificats Igualada ho feien per netejar els motors.

Bé, ara ja tinc pintor, però he de mirar si a Igualada em poden sorrejar les peces. Quan pugui m’hi arribaré i a veure que diuen!

Se m’ha ocorregut la idea de subjectar el trepant al cargol del banc. D’aquesta manera, només he de moure la peça i l’esforç, és menor. Creieu-me, ni que sigui una mica d’estar per casa, va de “conya”!

Espero que subjectant-lo així, pugui avançar molt més la feina, ja que ara, vaig una mica endarrerit…

Els discs de mil-fulls, són uns discs preparats per a ser instal·lats a les màquines rotatives, com per exemple un trepant, i per mitjà d’uns petits papers de vidre enganxats a tot el voltant, va polint la peça en qüestió. La seva classificació es basa en el gramatge del paper: com més alt és el número de gramatge, més fi és el paper.

Al ser la primera vegada que treballaria amb una eina d’aquestes, vaig agafar un disc dels fins (per por a no quedar-me sense moto al polir), concretament el del número 320.

I avui l’he provat. L’he instal·lat a un trepant petitet, per tal de que sigui més manejable, i l’he provat amb la part de la peça que cobreix la cadena. Li costa una mica d’arrencar la pintura, però a base de vàries passades, queda la xapa ben brillant. Ara ja sé com treure tota la pintura de la moto (aixó si, amb molt de paciència!). De totes maneres, hauré de buscar algún sistema per tenir el trepant fix i moure jo la peça i no pas al revés, tal i com ho faig ara…