Ja fa uns dies, vaig anar a veure el Joan de la Rectificadora JS, per veure que hi podíem fer amb la moto. Vaig prendre algunes peces del xassís per veure quina seria la millor opció. En aquell parafang, ja hi havia provat els discos de polir, i aquell mateix matí, en diferents zones vam provar mètodes diferents. En un costat el sorrejat, en un altre, el disc de pues metàl·liques i en un altre costat, el decapant.

Els resultats de les proves van ser satisfactoris. De totes maneres, uns més afectius que d’altres…
El disc de pues metàl·liques treia bé la pintura, però el procés era lent i es necessitava una màquina que treballés a altes revolucions.

El sorrejat funcionava de meravella, però la pintura estava molt ben enganxada i s’hi havia d’insistir una mica amb l’arena. De totes  maneres, l’acabat era molt bo.

I per acabar, el decapant. Ens pocs minuts, la pasta de decapar feia aixecar la pintura completament, i amb l’ajuda d’una rasqueta, només quedaven alguns fils de rovell.

Així que després de buscar la millor solució, entre tots vam optar per complementar el decapat i el sorrejat. El decapant ajudaria a treure la major part de pintura de la xapa i d’aquesta manera, el sorrejat seria més ràpid ja que només s’haurà de fer una passada final.

Doncs bé, ja he encarregat el decapant al pintor, i com que el preu ,que més o menys costarà tot el sorrejat de la moto, és assequible a les meves condicions, aquest serà a partir d’avui, el mètode que faré servir per deixar les peces a punt per portar-les a pintar.

Així que li treure el vidre on hi va el suport de la bombeta i el comptaquilòmetres, deixant lliure tota la part de la xapa. El vidre del far, juntament amb el suport de la bombeta, van muntats en un cèrcol metàl·lic cromat, que tal i com s’aprecia en la fotografia, està en molt mal estat.

Per treure aquest vidre, buscarem un petit cargol situat a la part interior, i tot el conjunt quedarà apart de la xapa del far. D’aquesta manera, ja es pot accedir a la part interior per tal de desmuntar el bloc que conté el comptaquilòmetres. S’ha de tenir en compte l’indicació que trobem pintada al darrere del llum: “No tocar en absoluto la parte reflectora“

Com es veu a la fotografia que hi ha a continuació, a la part interior, hi trobem la fixació de comptequilòmetres. Una peça metal·lica en forma de “U”. Si treiem el cargol que l’aguanta, veurem com el bloc del comptaquilòmetres surt facilment.

Com ja us vaig explicar en els primers dies [llegir entrada] aquesta moto havia passat molts anys guardada en un garatge, fet que va provocar que totes les peces quedessin en molt mal estat. Així que quan he intentat treure el comptaquilòmetres de la xapa, aquest no sortia de cap manera. El problema ha vingut de la junta que hi ha entre els dos elements que s’havia ressecat i estava molt ben enganxada. Finalment l’he hagut d’anar desenganxant mica en mica amb l’ajuda d’un cúter. La junta està molt malmesa, així que s’haurà de substituir.

Ara només queda poder netejar el plàstic que cobreix el comptaquilòmetres, tot i que crec que serà complicat. De tant tocar-li el sol, aquest plàstic ha agafat un to de color groc. De totes formes he intentat desmuntar-lo treient-li el el marc cromat que porta. Tot i que, degut a les juntes que també porta aquesta peça, ha costat molt, finalment he pogut separar totes les peces.

Com que el que hi havia sota el plàstic protector no es podia llegir, m’ha sorprés veure la xifra de quliòmetres recorreguts: 20823 km. No està gens malament! Deixaré tot aquest conjunt de banda, ja que ara només em centraré amb la part de xapa i pintura. Tot seguint amb el mètode que he utilitzat fins ara, he tornat a utilitzar el disc de mil-fulls, però aquest cop, he tornat a fer servir el de 320 que te un gra més fi.

Aquí teniu el procés i el resultat final:

He fet les proves amb peça que va situada a l’estrep de la part del darrere de la moto. Una petita planxa que evita que la roba del acompanyant, s’enganxi a la roda.

En aquestes primeres fotografies, es pot apreciar l’estat en que es troba la xapa i la pintura de la moto. Com veieu, la pintura, en algunes zones s’aixeca en petites làmines, deixant al descobert les zones plenes de rovell. L’avantatge que tenen els discs de polir, és que ho tot.

I aquí teniu el resultat final. La peça queda completament neta de pintura i de rovell. També podeu veure com queda la part que cobreix la cadena.

Tinc coneixements d’algunes persones de la zona que em podrien pintar la moto, però he vist treballs seus, i els resultats, no m’han acabat de convèncer… Pintar una moto o un vehicle, no és gens fàcil. El tipus de pintura, la forma d’aplicació i evidentment el resultat final, fan que aquesta feina no la pugui fer un qualsevol.

La persona que m’ha vingut al cap al primer moment, i després de descartar un altre pintor local, ha sigut el Pere. Ell es dedica més a la pintura de rodet i pinzell, tot i que molt sovint, també s’ajuda de la pistola. No m’ho he tornar a pensar més, i a l’hora d’esmorzar, l’he anat a veure al bar.

Li he comentat tot el que volia fer i l’estat actual de la moto, i no ha dubtat i un minut en dir que sí. Perfecte! Ja tinc qui em pintarà la Ossa! De totes maneres, ha volgut donar un cop d’ull a les peces, així que li he portat el dipòsit, el parafang i una fotografia de com hauria de quedar la moto. Al mateix temps, he aprofitat per preguntar-li com prefereix que li entregui les peces: polides, amb la pintura antiga,… i s’ha tornat a mirar i remirar les mostres que li he portat. Altre cop, ha tornat ha sortir el tema de polir o sorrejar [llegir entrada] i ha dit que era molta menys feina si trobava un lloc per sorrejar. Ha fet unes trucades i li han comentat que als Rectificats Igualada ho feien per netejar els motors.

Bé, ara ja tinc pintor, però he de mirar si a Igualada em poden sorrejar les peces. Quan pugui m’hi arribaré i a veure que diuen!

Els discs de mil-fulls, són uns discs preparats per a ser instal·lats a les màquines rotatives, com per exemple un trepant, i per mitjà d’uns petits papers de vidre enganxats a tot el voltant, va polint la peça en qüestió. La seva classificació es basa en el gramatge del paper: com més alt és el número de gramatge, més fi és el paper.

Al ser la primera vegada que treballaria amb una eina d’aquestes, vaig agafar un disc dels fins (per por a no quedar-me sense moto al polir), concretament el del número 320.

I avui l’he provat. L’he instal·lat a un trepant petitet, per tal de que sigui més manejable, i l’he provat amb la part de la peça que cobreix la cadena. Li costa una mica d’arrencar la pintura, però a base de vàries passades, queda la xapa ben brillant. Ara ja sé com treure tota la pintura de la moto (aixó si, amb molt de paciència!). De totes maneres, hauré de buscar algún sistema per tenir el trepant fix i moure jo la peça i no pas al revés, tal i com ho faig ara…

Vaig escampar totes les peces pel terra del garatge (llàstima que tot seguia en el mateix estat…) i després de donar una ullada al manual d’especejament, em vaig posar mans a l’obra! Bé, de tocar-ho i remenar-ho tot sí que ho vaig fer, però de feina… en vaig fer ben poca! L’època de l’any tampoc hi ajudava gaire. Era estiu, i els dies que no treballava aprofitava per sortir, així que de ganes, moltes, però de feina, poca.

Cada dia, en algun moment o altre, em passava pel garatge a contemplar l’estesa de peces.  Però fins no fa gaire, no em vaig decidir per on començaria. Finalment, vaig arribar a la conclusió que la millor opció era començar per la part de xapa i pintura, ja que hi havia moltes zones de rovell i espais on la pintura es començava a aixecar.

Com que de temes de pintura jo no hi entenc, he anat a demanar consell en un expert en el tema, el Jordi. El Jordi és professor d’un centre d’ensenyament de formació professional i dóna classes a cicles formatius de la família de manteniment de vehicles autopropulsats, així que ell sabria de quà anava el tema.

Vam estar parlant del tema de preparació del xassís per tal de poder-lo pintar correctament. Jo tenia previst portar la moto a un taller perque li fessin un sorrejat. El sorrejat consisteix en tirar arena o petits cristalls a alta pressió sobre la zona que és vol despintar. Tot i ser un mètode car, és molt efectiu, ja que et deixa les peces com noves. Ell m’ho ha desaconsellat ja que els preus són bastant alts i ha deixat anar un: “Oi que et vols restaurar la moto? Doncs fes-ho tu mateix, així després serà més gratificant!“.

M’ha recomenat que, mica en mica, anés treient tota la pintura vella amb l’ajuda d’un disc de mil-fulls, ells al centre ho fan així i els hi va molt bé.

Me’n vaig a Igualada a comprar un disc d’aquests. Fins ara!