Al mateix ser a Igualada, ja que hauré de seguir traient pintura amb els discs de polir i molta paciència, he tornat a anar a la ferreteria per comprar un altre disc. Com que el de 320 era massa fi, n’he agafat un altre de 120 que al mateix temps, agafa una mica més de superfície. Com ja us vaig explicar, com més petit és el número, més gran és el gramatge, així que espero que de tant polir no em quedi sense moto!

Després el provaré i ja us explicaré que tal funciona. Suposo que amb aquest nou disc avançaré molt més ràpid la feina i tindré ben aviat totes les peces polides i apunt per portar-les a cal pintor.

Els discs de mil-fulls, són uns discs preparats per a ser instal·lats a les màquines rotatives, com per exemple un trepant, i per mitjà d’uns petits papers de vidre enganxats a tot el voltant, va polint la peça en qüestió. La seva classificació es basa en el gramatge del paper: com més alt és el número de gramatge, més fi és el paper.

Al ser la primera vegada que treballaria amb una eina d’aquestes, vaig agafar un disc dels fins (per por a no quedar-me sense moto al polir), concretament el del número 320.

I avui l’he provat. L’he instal·lat a un trepant petitet, per tal de que sigui més manejable, i l’he provat amb la part de la peça que cobreix la cadena. Li costa una mica d’arrencar la pintura, però a base de vàries passades, queda la xapa ben brillant. Ara ja sé com treure tota la pintura de la moto (aixó si, amb molt de paciència!). De totes maneres, hauré de buscar algún sistema per tenir el trepant fix i moure jo la peça i no pas al revés, tal i com ho faig ara…