Tinc coneixements d’algunes persones de la zona que em podrien pintar la moto, però he vist treballs seus, i els resultats, no m’han acabat de convèncer… Pintar una moto o un vehicle, no és gens fàcil. El tipus de pintura, la forma d’aplicació i evidentment el resultat final, fan que aquesta feina no la pugui fer un qualsevol.

La persona que m’ha vingut al cap al primer moment, i després de descartar un altre pintor local, ha sigut el Pere. Ell es dedica més a la pintura de rodet i pinzell, tot i que molt sovint, també s’ajuda de la pistola. No m’ho he tornar a pensar més, i a l’hora d’esmorzar, l’he anat a veure al bar.

Li he comentat tot el que volia fer i l’estat actual de la moto, i no ha dubtat i un minut en dir que sí. Perfecte! Ja tinc qui em pintarà la Ossa! De totes maneres, ha volgut donar un cop d’ull a les peces, així que li he portat el dipòsit, el parafang i una fotografia de com hauria de quedar la moto. Al mateix temps, he aprofitat per preguntar-li com prefereix que li entregui les peces: polides, amb la pintura antiga,… i s’ha tornat a mirar i remirar les mostres que li he portat. Altre cop, ha tornat ha sortir el tema de polir o sorrejar [llegir entrada] i ha dit que era molta menys feina si trobava un lloc per sorrejar. Ha fet unes trucades i li han comentat que als Rectificats Igualada ho feien per netejar els motors.

Bé, ara ja tinc pintor, però he de mirar si a Igualada em poden sorrejar les peces. Quan pugui m’hi arribaré i a veure que diuen!