Ja fa uns dies, vaig anar a veure el Joan de la Rectificadora JS, per veure que hi podíem fer amb la moto. Vaig prendre algunes peces del xassís per veure quina seria la millor opció. En aquell parafang, ja hi havia provat els discos de polir, i aquell mateix matí, en diferents zones vam provar mètodes diferents. En un costat el sorrejat, en un altre, el disc de pues metàl·liques i en un altre costat, el decapant.

Els resultats de les proves van ser satisfactoris. De totes maneres, uns més afectius que d’altres…
El disc de pues metàl·liques treia bé la pintura, però el procés era lent i es necessitava una màquina que treballés a altes revolucions.

El sorrejat funcionava de meravella, però la pintura estava molt ben enganxada i s’hi havia d’insistir una mica amb l’arena. De totes  maneres, l’acabat era molt bo.

I per acabar, el decapant. Ens pocs minuts, la pasta de decapar feia aixecar la pintura completament, i amb l’ajuda d’una rasqueta, només quedaven alguns fils de rovell.

Així que després de buscar la millor solució, entre tots vam optar per complementar el decapat i el sorrejat. El decapant ajudaria a treure la major part de pintura de la xapa i d’aquesta manera, el sorrejat seria més ràpid ja que només s’haurà de fer una passada final.

Doncs bé, ja he encarregat el decapant al pintor, i com que el preu ,que més o menys costarà tot el sorrejat de la moto, és assequible a les meves condicions, aquest serà a partir d’avui, el mètode que faré servir per deixar les peces a punt per portar-les a pintar.

Moltes idees i molt poc temps per assimilar-les, però, sense saber el perquè, em va mig convèncer. Ho tenia que provar. Llàstima que a Igualada no sorrejaven enlloc…

Curiosament, i per aquelles casualitats de la vida, vaig poder contactar amb ell via twitter (@joansolip), una de les moltes xarxes socials on hi sóc present [http://twitter.com/belebele], i em va comentar que ell tenia un taller de rectificats, on també sorrejaven. Perfecte!

Les casualitats no acabaven aquí… Quan em va dir el nom de l’empresa, Rectificadora JS, em vaig quedar una mica estranyat. L’empresa em sonava, però… de què? Ostres! Però si estic escrivint amb un bloc de notes de la seva empresa! Doncs si, es veu que el meu pare l’hi portava sovint peces per arreglar.

Així que no m’ho he pensat més i després d’agafar quatre peces de la moto, l’he anat a veure.

Tinc coneixements d’algunes persones de la zona que em podrien pintar la moto, però he vist treballs seus, i els resultats, no m’han acabat de convèncer… Pintar una moto o un vehicle, no és gens fàcil. El tipus de pintura, la forma d’aplicació i evidentment el resultat final, fan que aquesta feina no la pugui fer un qualsevol.

La persona que m’ha vingut al cap al primer moment, i després de descartar un altre pintor local, ha sigut el Pere. Ell es dedica més a la pintura de rodet i pinzell, tot i que molt sovint, també s’ajuda de la pistola. No m’ho he tornar a pensar més, i a l’hora d’esmorzar, l’he anat a veure al bar.

Li he comentat tot el que volia fer i l’estat actual de la moto, i no ha dubtat i un minut en dir que sí. Perfecte! Ja tinc qui em pintarà la Ossa! De totes maneres, ha volgut donar un cop d’ull a les peces, així que li he portat el dipòsit, el parafang i una fotografia de com hauria de quedar la moto. Al mateix temps, he aprofitat per preguntar-li com prefereix que li entregui les peces: polides, amb la pintura antiga,… i s’ha tornat a mirar i remirar les mostres que li he portat. Altre cop, ha tornat ha sortir el tema de polir o sorrejar [llegir entrada] i ha dit que era molta menys feina si trobava un lloc per sorrejar. Ha fet unes trucades i li han comentat que als Rectificats Igualada ho feien per netejar els motors.

Bé, ara ja tinc pintor, però he de mirar si a Igualada em poden sorrejar les peces. Quan pugui m’hi arribaré i a veure que diuen!

Vaig escampar totes les peces pel terra del garatge (llàstima que tot seguia en el mateix estat…) i després de donar una ullada al manual d’especejament, em vaig posar mans a l’obra! Bé, de tocar-ho i remenar-ho tot sí que ho vaig fer, però de feina… en vaig fer ben poca! L’època de l’any tampoc hi ajudava gaire. Era estiu, i els dies que no treballava aprofitava per sortir, així que de ganes, moltes, però de feina, poca.

Cada dia, en algun moment o altre, em passava pel garatge a contemplar l’estesa de peces.  Però fins no fa gaire, no em vaig decidir per on començaria. Finalment, vaig arribar a la conclusió que la millor opció era començar per la part de xapa i pintura, ja que hi havia moltes zones de rovell i espais on la pintura es començava a aixecar.

Com que de temes de pintura jo no hi entenc, he anat a demanar consell en un expert en el tema, el Jordi. El Jordi és professor d’un centre d’ensenyament de formació professional i dóna classes a cicles formatius de la família de manteniment de vehicles autopropulsats, així que ell sabria de quà anava el tema.

Vam estar parlant del tema de preparació del xassís per tal de poder-lo pintar correctament. Jo tenia previst portar la moto a un taller perque li fessin un sorrejat. El sorrejat consisteix en tirar arena o petits cristalls a alta pressió sobre la zona que és vol despintar. Tot i ser un mètode car, és molt efectiu, ja que et deixa les peces com noves. Ell m’ho ha desaconsellat ja que els preus són bastant alts i ha deixat anar un: “Oi que et vols restaurar la moto? Doncs fes-ho tu mateix, així després serà més gratificant!“.

M’ha recomenat que, mica en mica, anés treient tota la pintura vella amb l’ajuda d’un disc de mil-fulls, ells al centre ho fan així i els hi va molt bé.

Me’n vaig a Igualada a comprar un disc d’aquests. Fins ara!