A partir d’avui, canvio el mètode de treball. Deixo enrere els discs de mil-fulls, el soroll del trepant i la roba plena de pols de pintura. I perquè? Ara us ho explico…
Ja fa uns dies, vaig anar a veure el Joan de la Rectificadora JS, per veure que hi podíem fer amb la moto. Vaig prendre algunes peces del xassís per veure quina seria la millor opció. En aquell parafang, ja hi havia provat els discos de polir, i aquell mateix matí, en diferents zones vam provar mètodes diferents. En un costat el sorrejat, en un altre, el disc de pues metàl·liques i en un altre costat, el decapant.
Els resultats de les proves van ser satisfactoris. De totes maneres, uns més afectius que d’altres…
El disc de pues metàl·liques treia bé la pintura, però el procés era lent i es necessitava una màquina que treballés a altes revolucions.
El sorrejat funcionava de meravella, però la pintura estava molt ben enganxada i s’hi havia d’insistir una mica amb l’arena. De totes maneres, l’acabat era molt bo.
I per acabar, el decapant. Ens pocs minuts, la pasta de decapar feia aixecar la pintura completament, i amb l’ajuda d’una rasqueta, només quedaven alguns fils de rovell.
Així que després de buscar la millor solució, entre tots vam optar per complementar el decapat i el sorrejat. El decapant ajudaria a treure la major part de pintura de la xapa i d’aquesta manera, el sorrejat seria més ràpid ja que només s’haurà de fer una passada final.
Doncs bé, ja he encarregat el decapant al pintor, i com que el preu ,que més o menys costarà tot el sorrejat de la moto, és assequible a les meves condicions, aquest serà a partir d’avui, el mètode que faré servir per deixar les peces a punt per portar-les a pintar.
Tags: consells, decapant, Igualada, pintura, polir, proves, rectificadora, sorrejar, xapa
