Tal i com us explicava l’altre dia, hi hagut 2 intents de restauració d’aquesta moto que, malauradament, no es van acabar. Del primer intent, ja en fa uns quants anys i no us puc ensenyar com estava la moto el dia que la vaig portar cap a casa, ja que no en tinc cap fotografia. Qui havia de pensar que tot aquest porcés serviria d’argument per un bloc!
El primer que vaig fer, després d’engegar-la i de mirar-la per tots els costats, va ser intentar netejar-la una mica, sobretot la part del motor que estava plena de grassa. Accedir a tots els racons era molt complicat, i com que tard o d’hora s’havia de fer, la vaig començar a desmuntar tota.
Les rodes, els parafangs, el dipòsit, els circuits elèctrics,… tot! La única cosa que no vaig tocar, va ser el motor. Feia uns dies que havia funcionat, així que no em volia arriscar a obrir-lo i córrer el perill de fer-lo malbé. En pocs dies, va quedar la moto pràcticament feta a trossos, amb tan mala sort que no vaig apuntar quina era cada peça i a quin lloc anava. En aquell moment, no en vaig ser conscient del què havia fet, i ara, me n’arrepenteixo molt!
El fet de tenir tota la moto a trossos, va ajudar a fer una primera neteja, molt superficial de totes les seves parts, i a diagnosticar les parts que necessitaven més atenció.
Al cap d’uns dies, tot i haver començat molt engrescat, vaig anar deixant de banda la neteja fins que al cap al cap d’un temps (i per evitar no perdre cap peça) la vaig guardar tota en una caixa. Vés a saber quin dia m’hi tornaria a posar!
