Abel on març 9th, 2011

Per tal d’evitar possibles confusions a l’hora de tornar a muntar la forquilla, he deixat en una banda del taller, les peces ordenades segons l’ordre de muntatge.

Pel que fa al desmuntatge de la part inferior de la forquilla, és igual de senzill que la part superior. Novament però, s’ha d’anar amb molt de compte a no perdre les boles del coixinet.

Un cop extreta completament la forquilla, el bastidor ja està totalment lliure de peces i apunt per a començar a treure la pintura. En aquest cas, i tal i com us comentava uns mesos abans [llegir article], utilitzaré el decapant.

Tags: , ,

Abel on març 1st, 2011

Un cop desmuntat el manillar, anem per treure la forquilla per tal de deixar la part del bastidor neta de qualsevol peça.

Amb l’ajuda de la grua, aixequem el bastidor fins a l’alçada d’un caragol de banc per tal de poder fixar la part mòbil i treballar amb més comoditat. Cal tenir en compte que aquestes peces, pràcticament, no s’han desmuntat mai, així que serà bo lubrificar amb un esprai (tipus “6en1″) tots els caragols.

A continuació, us deixo amb les fotografies del pas a pas del procés de desmuntatge.

A partir d’aquí s’ha d’anar molt en compte. Sota aquesta volandera metàl·lica protectora, hi ha totes les peces que formen el coixinet, entre les quals i trobem un total de 28 boles. S’ha de vigilar que no en caigui cap!

Pot arribar a passar que alguna bola ens quedi enganxada a la peça de la part superior, així que aquesta, l’aixecarem, amb molt de compte, a mesura que comprovem que totes les boles queden a la part de baix.

Per tal de no perdre cap de les 28 boles que formen el coixinet, les guardem en una bosseta per a la seva posterior neteja.

I tornem a muntar totes les peces (excepte les boles del coixinet) en el mateix ordre de com anaven posades. És important tornar a muntar aquesta part de la forquilla, ja que quan li donem la volta per treure les boles del coixinet inferior, hi hauria el perill que la tija que va a l’interior del bastidor caigués i com us imagineu, totes les boles quedarien escampades pel terra del taller.

Així doncs, un cop tornat a muntar, procedim a donar-li la volta a tot el conjunt del bastidor per tal d’accedir amb més comoditat a la part inferior de la forquilla.

Tags: , , ,

Abel on juny 24th, 2010

Ara que ja tinc el mètode que faré servir per a treure la pintura, toca desmuntar quantes més peces, de la moto, millor.

En primer lloc, em centraré amb el bastidor. Aquesta serà la primera peça que netejaré i deixaré a punt per pintar, ja que és, el puntal de l’Ossa. Tal i com es veu a la imatge, només queda desmuntar el manillar i la part de la forquilla que s’aguanta al bastidor.

Un feina fàcil, però amb certa dificultat, ja que els cargols amb el temps, han quedat molt enganxats. Com podeu veure en les imatges, el manillar està bastant malament, sobretot el cromat. En aquests casos, és quan pel cap passa la pregunta més freqüent en el procés d’una restauració: “Arreglar o canviar?”. Portar a cromar una peça, és una decisió difícil. Aquest és un procés car i hi ha el risc que no quedi ben acabat. De totes maneres però, abans de decidir, s’hauràn de consultar preus…

He aprofitat que al garatge hi tinc una grua per a penjar-hi el bastidor. D’aquesta manera, puc moure les peces més facilment amunt i avall i treballar sense gaires esforços, així com també, posar-les en la posició que vagi més bé per treballar.

Un cop està el manillar desmuntat, és bo tenir-ne una referència de l’ordre en que estaven col·locades les peces per al seu posterior muntatge. Ara que el manillar ja està desmuntat, anirem per treure la part de la forquilla que s’aguanta al bastidor.

Tags: , , , ,

Abel on juny 15th, 2010

A partir d’avui, canvio el mètode de treball. Deixo enrere els discs de mil-fulls, el soroll del trepant i la roba plena de pols de pintura. I perquè? Ara us ho explico…

Ja fa uns dies, vaig anar a veure el Joan de la Rectificadora JS, per veure que hi podíem fer amb la moto. Vaig prendre algunes peces del xassís per veure quina seria la millor opció. En aquell parafang, ja hi havia provat els discos de polir, i aquell mateix matí, en diferents zones vam provar mètodes diferents. En un costat el sorrejat, en un altre, el disc de pues metàl·liques i en un altre costat, el decapant.

Els resultats de les proves van ser satisfactoris. De totes maneres, uns més afectius que d’altres…
El disc de pues metàl·liques treia bé la pintura, però el procés era lent i es necessitava una màquina que treballés a altes revolucions.

El sorrejat funcionava de meravella, però la pintura estava molt ben enganxada i s’hi havia d’insistir una mica amb l’arena. De totes  maneres, l’acabat era molt bo.

I per acabar, el decapant. Ens pocs minuts, la pasta de decapar feia aixecar la pintura completament, i amb l’ajuda d’una rasqueta, només quedaven alguns fils de rovell.

Així que després de buscar la millor solució, entre tots vam optar per complementar el decapat i el sorrejat. El decapant ajudaria a treure la major part de pintura de la xapa i d’aquesta manera, el sorrejat seria més ràpid ja que només s’haurà de fer una passada final.

Doncs bé, ja he encarregat el decapant al pintor, i com que el preu ,que més o menys costarà tot el sorrejat de la moto, és assequible a les meves condicions, aquest serà a partir d’avui, el mètode que faré servir per deixar les peces a punt per portar-les a pintar.

Tags: , , , , , , , ,

Abel on maig 7th, 2010

Com a conseqüència d’un article que vaig escriure fa uns dies [llegir entrada], on parlava de la tècnica que utilitzava per treure la pintura, vaig rebre uns comentaris d’ajuda molt interessants. En Joan Àngel Solanelles, rectificador entre d’altres coses [blog], m’aconsellava d’utilitzar els discs de mil-fulls en màquines de més revolucions que no pas el trepant, o utilitzar discs de pues metàl·liques. I els consells no acabaven aquí… em donava la combinació perfecte per treure tota la pintura sense malmetre la xapa: Utilitzar primer decapant i rematar la feina amb un bon sorrejat!

Moltes idees i molt poc temps per assimilar-les, però, sense saber el perquè, em va mig convèncer. Ho tenia que provar. Llàstima que a Igualada no sorrejaven enlloc…

Curiosament, i per aquelles casualitats de la vida, vaig poder contactar amb ell via twitter (@joansolip), una de les moltes xarxes socials on hi sóc present [http://twitter.com/belebele], i em va comentar que ell tenia un taller de rectificats, on també sorrejaven. Perfecte!

Les casualitats no acabaven aquí… Quan em va dir el nom de l’empresa, Rectificadora JS, em vaig quedar una mica estranyat. L’empresa em sonava, però… de què? Ostres! Però si estic escrivint amb un bloc de notes de la seva empresa! Doncs si, es veu que el meu pare l’hi portava sovint peces per arreglar.

Així que no m’ho he pensat més i després d’agafar quatre peces de la moto, l’he anat a veure. :)

Tags: , , , , , ,

Abel on maig 6th, 2010

Per tal de deixar la moto apunt de pintar, començaré per la part del far. Aquest va subjectat a la forquilla del davant i porta incorporat el comptaquilòmetres. És dels pocs models que porta el comptaquilòmetres incorporat al far, ja que els altres models de la Ossa, el porten subjectat al manillar.

Així que li treure el vidre on hi va el suport de la bombeta i el comptaquilòmetres, deixant lliure tota la part de la xapa. El vidre del far, juntament amb el suport de la bombeta, van muntats en un cèrcol metàl·lic cromat, que tal i com s’aprecia en la fotografia, està en molt mal estat.

Per treure aquest vidre, buscarem un petit cargol situat a la part interior, i tot el conjunt quedarà apart de la xapa del far. D’aquesta manera, ja es pot accedir a la part interior per tal de desmuntar el bloc que conté el comptaquilòmetres. S’ha de tenir en compte l’indicació que trobem pintada al darrere del llum: “No tocar en absoluto la parte reflectora

Com es veu a la fotografia que hi ha a continuació, a la part interior, hi trobem la fixació de comptequilòmetres. Una peça metal·lica en forma de “U”. Si treiem el cargol que l’aguanta, veurem com el bloc del comptaquilòmetres surt facilment.

Com ja us vaig explicar en els primers dies [llegir entrada] aquesta moto havia passat molts anys guardada en un garatge, fet que va provocar que totes les peces quedessin en molt mal estat. Així que quan he intentat treure el comptaquilòmetres de la xapa, aquest no sortia de cap manera. El problema ha vingut de la junta que hi ha entre els dos elements que s’havia ressecat i estava molt ben enganxada. Finalment l’he hagut d’anar desenganxant mica en mica amb l’ajuda d’un cúter. La junta està molt malmesa, així que s’haurà de substituir.

Ara només queda poder netejar el plàstic que cobreix el comptaquilòmetres, tot i que crec que serà complicat. De tant tocar-li el sol, aquest plàstic ha agafat un to de color groc. De totes formes he intentat desmuntar-lo treient-li el el marc cromat que porta. Tot i que, degut a les juntes que també porta aquesta peça, ha costat molt, finalment he pogut separar totes les peces.

Com que el que hi havia sota el plàstic protector no es podia llegir, m’ha sorprés veure la xifra de quliòmetres recorreguts: 20823 km. No està gens malament! Deixaré tot aquest conjunt de banda, ja que ara només em centraré amb la part de xapa i pintura. Tot seguint amb el mètode que he utilitzat fins ara, he tornat a utilitzar el disc de mil-fulls, però aquest cop, he tornat a fer servir el de 320 que te un gra més fi.

Aquí teniu el procés i el resultat final:

Tags: , , , , , , , ,

Abel on maig 5th, 2010

El nou disc de polir funciona de meravella i tal com estava previst, la pintura s’arrenca molt més ràpid. Entre l’invent de subjecció pel trepant i el nou disc, ara ja està tot apunt per començar a polir peces i peces durant uns quants dies, així que… som-hi!

He fet les proves amb peça que va situada a l’estrep de la part del darrere de la moto. Una petita planxa que evita que la roba del acompanyant, s’enganxi a la roda.

En aquestes primeres fotografies, es pot apreciar l’estat en que es troba la xapa i la pintura de la moto. Com veieu, la pintura, en algunes zones s’aixeca en petites làmines, deixant al descobert les zones plenes de rovell. L’avantatge que tenen els discs de polir, és que ho tot.

I aquí teniu el resultat final. La peça queda completament neta de pintura i de rovell. També podeu veure com queda la part que cobreix la cadena.

Tags: , , ,

Abel on abril 9th, 2010

Avui he anat a preguntar als Rectificats Igualada si feien sorrejats. Ells netegen motors, però no amb sorra sinó que ho fan amb un líquid especial. Llàstima! De totes formes, qui sap si hi portaré el motor perquè el netegin bé…

Al mateix ser a Igualada, ja que hauré de seguir traient pintura amb els discs de polir i molta paciència, he tornat a anar a la ferreteria per comprar un altre disc. Com que el de 320 era massa fi, n’he agafat un altre de 120 que al mateix temps, agafa una mica més de superfície. Com ja us vaig explicar, com més petit és el número, més gran és el gramatge, així que espero que de tant polir no em quedi sense moto! ;)

Després el provaré i ja us explicaré que tal funciona. Suposo que amb aquest nou disc avançaré molt més ràpid la feina i tindré ben aviat totes les peces polides i apunt per portar-les a cal pintor.

Tags: , , , ,

Abel on abril 7th, 2010

Aquest matí ho pensava: “Qui em pintarà la moto?”. He començat ja a polir les peces, però potser hauria de buscar abans qui mi les podrà pintar!

Tinc coneixements d’algunes persones de la zona que em podrien pintar la moto, però he vist treballs seus, i els resultats, no m’han acabat de convèncer… Pintar una moto o un vehicle, no és gens fàcil. El tipus de pintura, la forma d’aplicació i evidentment el resultat final, fan que aquesta feina no la pugui fer un qualsevol.

La persona que m’ha vingut al cap al primer moment, i després de descartar un altre pintor local, ha sigut el Pere. Ell es dedica més a la pintura de rodet i pinzell, tot i que molt sovint, també s’ajuda de la pistola. No m’ho he tornar a pensar més, i a l’hora d’esmorzar, l’he anat a veure al bar.

Li he comentat tot el que volia fer i l’estat actual de la moto, i no ha dubtat i un minut en dir que . Perfecte! Ja tinc qui em pintarà la Ossa! De totes maneres, ha volgut donar un cop d’ull a les peces, així que li he portat el dipòsit, el parafang i una fotografia de com hauria de quedar la moto. Al mateix temps, he aprofitat per preguntar-li com prefereix que li entregui les peces: polides, amb la pintura antiga,… i s’ha tornat a mirar i remirar les mostres que li he portat. Altre cop, ha tornat ha sortir el tema de polir o sorrejar [llegir entrada] i ha dit que era molta menys feina si trobava un lloc per sorrejar. Ha fet unes trucades i li han comentat que als Rectificats Igualada ho feien per netejar els motors.

Bé, ara ja tinc pintor, però he de mirar si a Igualada em poden sorrejar les peces. Quan pugui m’hi arribaré i a veure que diuen!

Tags: , , , ,

Abel on octubre 13th, 2009

Això d’haver d’aguantar el trepant, mentre poleixo, és bastant cansat, i sobretot sabent que has de polir tota una moto! Així que he buscat la manera de tenir la màquina quieta i moure jo la peça per la zona on vull polir. Fins ara ho feia al revés, i no era la millor opció…

Se m’ha ocorregut la idea de subjectar el trepant al cargol del banc. D’aquesta manera, només he de moure la peça i l’esforç, és menor. Creieu-me, ni que sigui una mica d’estar per casa, va de “conya”!

Espero que subjectant-lo així, pugui avançar molt més la feina, ja que ara, vaig una mica endarrerit…

Tags: , , , ,